
El mes de gener ha estat força ple quant a activitat de difusió de La temptació independentista. El passat 12 de gener se celebrà una presentació a Sant Cugat del Vallès, a la sala d’actes de l’Arxiu Nacional de Catalunya, amb l’assitència d’unes seixant-cinc persones. Obrí l’acte Joan Franquesa, president d’Òmnium Cultural a Sant Cugat, el qual explicà que la presentació de l’assaig s’inscrivia dins d’un cicle de debats sobre aquesta temàtica. Acte seguit prengué la paraula l’editor Lluís Pagès, director de Pagès Editors, lògicament, que destacà la satisfacció de l’editorial per la publicació de La temptació independentista. De nou, els autors volem agrair públicament la valentia de Pagès Editors per acceptar sense cap mena de restricció o covardia ideològica –un fet que sí que ens havia succeït amb d’altres editors– un llibre com el nostre i que neda a contracorrent, encara que cada cop menys. Joan Tres, doctor en filologia catalana i membre de la junta d’Òmnium Cultural de Sant Cugat, excusà l’absència del conseller Lluís Recoder –que es trobava a Brussel·les en defensa del corredor mediterrani– i en llegí un escrit favorable a l’assaig. Tres féu la presentació principal de La temptació independentista. Elogià l’assaig perquè permet parlar de la independència amb profunditat i sense tabús, però ens criticà que sigui un llibre de vegades “taxatiu” així com l’ús de diàlegs còmics, al seu parer superflu (una crítica que hem rebut més d’una vegada des de sectors intel·lectuals, però no en canvi des dels lectors més populars o des de polítics). Els autors exposàrem la nostra tesi habitual als assistents. En general el públic acceptà les tesis principals del llibre, i mostrà molt d’interès per conèixer el veritable procés cap a la indepedendència i la nostra opinió sobre l’ofec econòmic i fiscal que Espanya sotmet a Catalunya. Poc abans de començar l’acte, Raquel Ligero, de la ràdio pública Cugat.cat entrevistà un dels autors.
El 26 de gener, es presentà La temptació independentista a la seu de Convergència Democràtica de Catalunya de Gràcia, a Barcelona. Hi assitiren unes vint-i-cinc persones. Víctor Cullell, president de la secció i des de fa poc Cap de relacions institucionals del president Mas, introduí el llibre i s’encuriosí per dos aspectes que anunciem en el llibre però que en parlem poc perquè els apuntem per a altres escrits: el desastre del catalanisme al País Valencià i “la generació perduda”. Entre el públic gracienc hi hagué molt d’interès per saber amb realisme les dificultats del procés independentista, i un dels oïdors ens rebaté la nostra tesi que diu que tan sols un terç de la població és independentista quan hi ha enquestes que apunten que ho són entre el 40 i el 50% de la població catalana. Nosaltres responguérem que el terç més compromès amb el país és el que llegeix llibres en català (un 25%), va a votar a les consultes independentistes (al voltant d’un 15-20%), va a veure cinema en català (1 de cada 4 espectadors) o vota CiU, ERC o SI (que significa, encara ara, un terç sobre el cens). Els autors acceptàrem que els partidaris del desig de la independència de Catalunya arriben al 40-50%, però que els realment conscienciats i compromesos amb el país arriben al terç, i fins i tot menys, quan històricament ha aparegut o torni a aparèixer una pressió espanyolista real i forta. La pregunta clau que vam voler subratllar fou: ¿fins a quin punt quanta gent estaria disposada a aguantar molta pressió de l’Estat espanyol si de debò s’encetés el camí cap a la independència de Catalunya? Per als autors el percentatge no ultrapassaria el 25%.
I finalment volem destacar l’entrevista que el sacerdot diocesà Xavier Moretó féu a Àlvar Thomàs i Jordi Manent el passat 21 de gener a Ràdio Estel. Una entrevista força llarga, d’uns 25 minuts de durada, que els interessats podran trobar a l’apartat de “Premsa i mitjans” del nostre web. Moretó, amb una entrevista preparada i intel·ligent, anà desgranant els apartats del llibre, i ens féu una petita crítica: el fet de no citar el paper rellevant de l’Església catalana en la construcció nacional. Els autors contestàrem que La temptació independentista fa un repàs telegràfic de la història del catalanisme, i que hi ha fets o institucions que han ajudat molt el país i que donem per descomptat: és el cas de l’Església catalana o del PSUC, per exemple. Tanmateix, reconeguérem que potser hauria calgut citar tant la institució com el partit polític en l’assaig com a molt bons col·laboradors de la construcció nacional de Catalunya.
L’interès pel llibre de les ràdios i televisions, sobretot comarcals o regionals, es va donant a mesura que l’assaig es va difonent. Algunes de les retransmissions les enllacem a “Premsa i mitjans” (sempre que hi ha servei de podcast, com és el cas de Cugat.cat o de etv-Llobregat).