Per segona vegada, la ciutat de València va acollir, el passat 23 de febrer, la presentació de La temptació independentista. El llibre fou presentat per Abelard Saragossà, filòleg i professor de la Universitat de València, Josep Vicent Boira, geògraf i professor de la mateixa universitat, i Artur Vélez, economista. Saragossà destacà la importància que el llibre té per als valencians, ja que l’assaig treballa diverses vessants polítiques: la catalana, la valenciana, l’espanyola i la mundial. Segons Saragossà, “cal aprendre, també, dels errors dels catalans perquè no els cometem els valencians”. Boira fou més crític i sospesà els pros i els contres de La temptació independentista. Encara que en féu un balanç profitós, en subratllà punts de vista divergents, com per exemple l’excessiva crítica a Eliseu Climent i a Acció Cultural al País Valencià (ACPV). Boira expressà que en més d’una ocasió els autors són tan durs que poden caure en l’expressió irònica del “fent amics”. Vélez, per la seva banda, elogià el treball dels autors i expressà la seva vinculació personal des de fa anys amb ambdós autors, Thomàs i Manent, en què “no només baixen a València un cop l’any per a desfogar-se en la manifestació i prou, sinó que han mantingut una relació sovintejada amb el poble valencià”. Àlvar Thomàs i Jordi Manent exposaren, davant d’una trentena de persones, el perquè de la redacció del llibre i n’explicaren la tesi principal. Manent agraí a ACPV que acollís la presentació (per segona vegada) a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (encara que inicialment s’havia de presentar a la Universitat de València), i en subratllà la bona mostra, en aquest cas, d’antisectarisme, ja que en l’assaig es critica aceradament la tasca d’Eliseu Climent i ACPV en la “construcció” del País Valencià.
El 4 de març passat se celebrà la presentació de l’assaig a la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt i sota l’organització del Grup de Lectura d’Arts i Lletres. Sota l’atenta mirada de 40 persones, Arza i Manent exposaren la tesi habitual amb l’interès que posteriorment hi hagués molt de debat, tal com succeí. El politòleg Joaquim Colominas féu públic el seu acord amb un 80% del contingut del llibre, i preguntà als autors si en el context actual l’haguessin redactat en els mateixos termes. Els autors repongueren que, llevat d’algun retoc pel que fa a l’actualització (recordem que La temptació independentista es redactà entre l’agost i el desembre del 2009), “a dia d’avui escriuríem un llibre molt semblant”. S’encetà el debat entre el públic, i fou llarg, ja que entre presentació i debat s’arribà a les dues hores i mitja de temps. Diversos assitents acusaren els autors de pessimistes, i els autors es defensaren amb l’hiperrealisme que “això de la independència va per llarg”, i que “es tracta d’un procés que enllaça una baula de generacions”. Arza precisà que una cosa és “voler la independència” i una altra és “ser independentista”. Manent afirmà que “per ser autènticament independentista cal portar el CAT sobre la E de les matrícules dels cotxes”. També s’interpel·là a un home del públic, molt crític amb els autors i ja jubilat, al qual se li preguntà que què faria ell si de debò apostéssim per la independència i com a conseqüència li traiessin la pensió. L’home, ingenu, respongué que “això no ho poden fer al segle XXI”.
En resum, doncs, La temptació independentista continua fent forat i continua generant debat, que és el que de debò interessa.
